Malibú amb pinya

El jove poeta va demanar un Buñueloni perquè el tastés. I vaig haver de fer-ne dos glopets: primer, per preparar el paladar per a aquell gust tan dolç i amarg, alhora ―com l’amor, de vegades―; després, per assaborir el líquid dens, un cop ja havia conquerit cada racó del meu paladar, i de la llengua, i de les galtes i de la gola. I llavors em va fer una dissertació sobre els còctels i jo, avergonyida, vaig haver de confessar que, francament, no en tinc ni idea. Que, fins fa quatre dies, bevia Malibú amb pinya…, tot i que ara, de tant en tant, em faig la madura i la moderna i demano un gintònic.