No sóc d’aquells

«Ei, que jo no sóc dels que es morregen en públic i van agafadets de la mà pel carrer.» Li ho va deixar clar a la tercera cita, després que ella, presa per la passió, intentés besar-lo en un racó de la plaça de Sant Felip Neri, a la mitjanit.

Des d’aleshores, mesura totes les mostres d’afecte que li dedica: ni manetes al cine, ni peuets al restaurant. Ni una paraula bonica. I menys, si estan en presència d’altres persones. Al llit, espera que sigui ell qui faci el primer pas.

Fa un mes i un parell o tres de dies que surten. Ahir, mentre esperaven el metro a plaça de Catalunya, va estirar-la pel cinturó fins a tenir-la ben a prop. Li va acaronar els cabells, la va mirar als ulls i li va fer un petó. Llarg. Humit. Lasciu.

«Tia, és que em poses a mil.»

Advertisements

4 pensaments sobre “No sóc d’aquells

  1. Moltes felicitats per l’engegada del blog!!!:)

    Espero amb moltes ganes la resta de fotos i textos que tant feu transmetre!

    Aquesta foto és genial i el text li va que ni pintat, molt divertit, sempre m’arrenca un somriure! enhorabona als dos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s