«Ei, que jo no sóc dels que es morregen en públic i van agafadets de la mà pel carrer.» Li ho va deixar clar a la tercera cita, després que ella, presa per la passió, intentés besar-lo en un racó de la plaça de Sant Felip Neri, a la mitjanit.
Des d’aleshores, mesura totes les mostres d’afecte que li dedica: ni manetes al cine, ni peuets al restaurant. Ni una paraula bonica. I menys, si estan en presència d’altres persones. Al llit, espera que sigui ell qui faci el primer pas.
Fa un mes i un parell o tres de dies que surten. Ahir, mentre esperaven el metro a plaça de Catalunya, va estirar-la pel cinturó fins a tenir-la ben a prop. Li va acaronar els cabells, la va mirar als ulls i li va fer un petó. Llarg. Humit. Lasciu.
«Tia, és que em poses a mil.»
Ni blanc ni negre 
Moltes felicitats per l’engegada del blog!!!:)
Espero amb moltes ganes la resta de fotos i textos que tant feu transmetre!
Aquesta foto és genial i el text li va que ni pintat, molt divertit, sempre m’arrenca un somriure! enhorabona als dos!
Gràcies!!!!!!!!!
Menys mal del segon paràgraf!!!! Que sino és per deixar-lo plantat!
pozí, però una mica capullo sí que ho segueix sent! 😛