En un Ford Fiesta daurat

Va perdre la virginitat amb el primer nòvio al seient del darrere d’un Ford Fiesta daurat. Els records d’aquella nit són esparsos: a fora feia fred, era negre nit i havien tapat els vidres amb les jaquetes perquè ningú no els veiés; la tapisseria, de franel·la, li picava la pell del cul i l’ambientador amb forma de maduixa es balancejava al ritme de From out of nowhere dels Faith no more. L’havia sentida per primer cop un mes i mig enrere, en un concert al Warlock, on va conèixer el Ramon. A les seves amigues els havia confessat, tronxant-se de riure, que en sentir-lo cantar els versos de la tornada se li havia fet «el xixi Pepsicola». Allà, al Ford Fiesta daurat, es van prometre amor etern, però l’eternitat va ser qüestió de tres setmanes. Despitada, després de cinc nits d’insomni i plorera i de litres de rom amb cola, va tatuar-se a la natja esquerra «Viu ràpid, mor jove, deixa un bonic cadàver». Dos tatuatges, tres nòvios i trenta-sis amants després, va aparèixer la primera arruga a l’entrecella i es va arrencar el primer cabell blanc. Mentre s’analitzava al mirall, va pensar que ja no era tan jove, que ja havia fet tard per deixar un cadàver bonic i que, fet i fet, potser el més assenyat seria trobar un marit i assentar el cap d’una vegada.