―Que busques petroli?
M’havia intimidat, la mala puta! Vaig retirar el dit del nas, dissimuladament. Després d’anys de pràctica, pensava que la meva tècnica a l’hora de treure’m burilles havia assolit la perfecció, però a aquesta tia no se li n’escapava ni una.
―Eh? Ah, sí, això és el Pont del Petroli ―vaig fer veure que no l’havia entès―. Que és el primer cop que véns a Badalona?
Les seves pupil·les van fixar-se en la meva mà dreta, on jo feia uns instants que feia rodolar la pilotilla entre el polze i l’índex. La seva mirada era inquisidora. Les galtes em van començar a bullir, i en veure com es disposava deixar anar algun altre comentari, vaig agafar embranzida i el moc i jo vam saltar pont avall. I vam nedar entre meduses i altres dominguerus menys preguntaires.
Molt bo i divertit aquest mini relat. Ha ha ha, situació típica del marromo enxampat, però la reacció es genial. Foto xula xula…
Gràcies, Verònica! Jo sóc una maroma i crec que també em deuen haver enganxat algun cop buscant petroli! Haha