―Folla-te’l. És un tio fàcil i folla bé ―la seva riallada va venir acompanyada dels efluvis del rom amb cola que feia estona que xarrupava. Va fer una pipada de la cigarreta, em va dedicar un últim somriure i es va deixar endur pels efectes de l’alcohol i la veu de la Debbie Harry.
Mentre escurava el meu gintònic, vaig observar el subjecte ―suposadament― fàcil i bon follador: era un morenet pijo amb papadeta, dos defectes que suplia amb un bon cul, uns ulls que amb la llum es tornaven de color oliva i uns llavis que convidaven a ser besats. Tot i això, la declaració del col·lega ―del pal «aprofita, tia, que avui està d’oferta»― havia anul·lat tot l’impuls libidinós que m’havia envaït en veure’l. Jo havia esdevingut un simple tros de carn; ell, un tall de botifarra. Llàstima que, per molt bona que sigui la matèria primera, no valdrà res sense un bon raig d’oli, una mica d’all i julivert, i, sobretot, si no es clava el punt de cocció.
Ni blanc ni negre 