Llet amb galetes

―Pau, va, que se’t refredarà la llet!
―Que sí, mama… Un moment, un moment, només, sispli! ―va remugar el nen. Estava assegut al terra del balcó, amb la cara entaforada entre les barres de la barana. La llum del capvespre li daurava els cabells i l’aire li despentinava els rínxols.
La mare es va ajupir al seu costat.
―Va, fill. Si esperes gaire ja serà l’hora de sopar ―va dir fluixet.
―Mama, és que ja se’n va.
―Qui, carinyo?
―L’avi. És allà, als núvols. No el veus?