Qui avisa no és traïdor

Qui avisa no és traïdor Foto Pere VirgiliUns guiris fotografiaven l’skyline de Barcelona reflectit a les quadrícules de vidre, i les veus d’uns pseudolletraferits que parlaven de Bolaño ressonaven pel Pati de les Dones. Ell m’esperava assegut en un dels bancs de pedra, llegint, i en girar la pàgina del llibre que tenia entre les mans va alçar la vista, em va veure i va somriure. Vaig notar com la sang em deixava sec l’estómac i em tintava les galtes de vermell. Mentre flotava cap a ell amb les meves Vans acabades d’estrenar, la veu de la mare em va fiblar els timpans. No t’enredis, filla, no t’enredis! De cop, la sola de goma de les vambes semblava de plom; el terra, un llot enganxifós que m’impedia avançar amb soltesa fins a on era la meva cita. La veu ressonava per tota la plaça, i gairebé que em semblava que veia la mare:  amb les celles arrufades, agitant les mans, fotent cara de mala hòstia. Amb un separat i amb fills, després tot són problemes! I després no em diguis que no t’he avisat!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s