La casa de la iaia fa la mateixa olor que quan era viva, però hi fa més fred. Als armaris de la cuina encara hi ha plats i gots, olles i cassoles; als calaixos, els coberts, la cistella del pa i les estovalles. A l’habitació, el llit està fet, l’armari és ple de flassades i d’abrics i vestits amb olor de naftalina i a la tauleta de nit hi ha un díptic amb les fotos dels besavis.
Les tres germanes seuen als peus del llit: repassen fotografies i paperam, decideixen com repartir-se quadres i joies i, mentrestant, els néts fem un cop d’ull a la biblioteca de l’avi. Reservem l’obra completa de Pla editada per Destino, la gramàtica de Coromines, Vida privada de Sagarra i les novel·les de Teresa Pàmies. Entre les fulles esgrogueïdes del paper antic, descobrim estampes, fotografies d’amics i el traç de la lletra d’un avi de què només em queda el record dels contes que ens explicava perquè ens acabéssim el sopar i el d’una barba que punxava.
Ni blanc ni negre 