Una barba que punxava

Una barba que punxava Foto Pere Virgilii

La casa de la iaia fa la mateixa olor que quan era viva, però hi fa més fred. Als armaris de la cuina encara hi ha plats i gots, olles i cassoles; als calaixos, els coberts, la cistella del pa i les estovalles. A l’habitació, el llit està fet, l’armari és ple de flassades i d’abrics i vestits amb olor de naftalina i a la tauleta de nit hi ha un díptic amb les fotos dels besavis. Les tres germanes seuen als peus del llit: repassen fotografies i paperam, decideixen com repartir-se quadres i joies i, mentrestant, els néts fem un cop d’ull a la biblioteca de l’avi. Reservem l’obra completa de Pla editada per Destino, la gramàtica de Coromines, Vida privada de Sagarra i les novel·les de Teresa Pàmies. Entre les fulles esgrogueïdes del paper antic, descobrim estampes, fotografies d’amics i el traç de la lletra d’un avi de què només em queda el record d’una barba que punxava i de les històries que ens explicava perquè ens acabéssim el sopar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s