El record del teu cos és en el solc del coixí. I en la tebior del nòrdic on jeies fins fa cinc minuts. Als llavis, encara hi tinc el gust del teu sexe. A la pell, pertot, el rastre dels teus petons.
Sento l’espetec de la porta del carrer. Un instant més tard, el balbuceig de la moto en engegar-se, i el bramul del motor, que s’esfuma en direcció al Poblenou.
M’arrauleixo dins del llit. Tenia l’esperança que faries mitja volta.
«Quin problema tens, que estàs soltera?», vas deixar anar la nit que ens vam conèixer. Vaig fer un glop de la copa de vi. Uns segons de treva per trobar una resposta. «Si estic amb algú, és perquè em fa vibrar. Quin sentit tindria, si no?»
Ventilo l’habitació. Espolso el nòrdic i els coixins. I el diàleg d’aquell dia ressona més que mai en el meu cap. Glopejo aigua i em rento les dents. Em dutxo. I t’imagino al lavabo, fent el mateix. Despullant-te de mi. Torno al llit i provo de silenciar el cervell. Però no me’n surto. Nu, descalç, desproveït de cap prova del que hem compartit durant un parell d’hores, camines cap a l’habitació a les fosques, obres el llit i et submergeixes entre els llençols. I ho fas amb cura, per no despertar-la.
Ni blanc ni negre 
Ohhhhhh, quin gust tornar a llegir-te. Feia massa temps😉😉
Nena, és emocionant tornar a publicar. Encara que la parròquia sigui petita, és fidel i sempre fa il·lusió ser llegida! Un petonàs